Els alumnes del Cicle de Tècniques Escultòriques han realitzat la visita a les exposicions temporals d’Àngel Ferrant i Pere Noguera a l’Espai Volart de Barcelona i a la d’Oscar Domínguez al Museu Picasso.
A l’Espai Volart els alumnes van poder apropar-se a l’obra d’un artista vinculat a l’avantguarda del segle XX, Àngel Ferrant i a la d’un artista vinculat amb l’art conceptual català, en Pere Noguera.
L’exposició L’amistat infinita, comissariada per Glòria Bosch i Susanna Portell, és un homenatge a la significació de l’escultor-pedagog Àngel Ferrant (1891-1961) i del dinamitzador cultural Xavier Vidal de Llobatera (1894-1963) mitjançant la correspondència entre ambdós personatges en el període comprés entre el 1946 i el 1961. A la mostra també es fa patent la xarxa d’amistats i de complicitats culturals que generà l’artista, la repercussió entre el seu alumnat durant la seva estada a Barcelona (1920-1934) i l’aportació de Ferrant a la renovació de l’escultura de la qual es faran ressò generacions posteriors.
A tot li cal una paret és una mostra de Pere Noguera (La Bisbal, 1941) comissariada per Vicenç Altaió.
Noguera, format a la Massana, on va tenir de professor a l’escultor Eudald Serra (1911- 2002), alumne i amic d’ Àngel Ferrant, va destacar aviat en la seva recerca radical al voltant del processos i les matèries pobres. El seu art es desenvolupa en paral·lel a l’art conceptual català i a l’art povera. Com apunta Altaió: “A partir d’objectes que han perdut el seu significat i ús, Noguera construeix, des d’allò que és propi del llenguatge de l’art –la forma, la matèria, la recerca, l’ordre natural, l’atzar i el mètode–, un art de gran rigor i originalitat sobre el res, això és, la cosa i la causa”. La mostra, que té un caràcter antològic, ja que fa un recorregut per la trajectòria de l’artista des del anys 70 fins a l’actualitat, és alhora una gran obra “in situ”.
