La intenció d’aquest projecte és crear una escultura a mida real purament simbòlica, articulada a través de diversos materials i objectes que remetin a significats precisos. L’elecció d’oscil·lar entre diferents materials es basa en el desig i la curiositat d’experimentar, d’endinsar-se en alguna cosa nova. Una escultura posa a prova les habilitats i els límits de l’autora, que tractarà temes profunds que porten a allò més personal, a intentar alliberar estats d’ànim, sensacions i emocions a través de l’art.
El cuerpo como prisión de la mente: Déjame ir té com a protagonista l’intent de contar de manera crítica una part dels pensaments i creences de la Valentina, a través d’una anàlisi detallada que abasta diferents camps d’investigació com la filosofia, la neurociència i la psicologia.
