Categoria: Escultura

EASD Pau Gargallo

Ironia skatesocràtica. Eduard Rebarter Giraldo

  • Nom del projecte: Ironia skatesocràtica
  • Autor: Eduard Rebarter Giraldo
  • Estudis: CFGS Tècniques Escultòriques
  • Curs: 2019/20

El projecte es basa en l’experimentació de les formes, a través del monopatí com a material base, per transmetre plàsticament conceptes que parteixen de raonaments filosòfics  relacionats amb la veritat.
Són sis peces que fan referència a les idees de sis pensadors. Cadascun dels teoremes analitzats rep una forma, transformant cada idea en una al·legoria. Es tracta de crear representacions metafòriques d’idees abstractes, per mitjà d’elements plàstics. No deixa de ser un repte interessant representar conceptes abstractes amb formes que parteixen de l’experimentació amb el patí com a objecte quotidià, convertint-lo en un nou material per representar aquestes idees. Quan va sorgir el moviment abstracte a principis del segle passat, intentaven crear l’abstracció de la figuració. El que es proposa amb aquestes peces és la figuració de l’abstracció.

 

 

CFGS Tècniques escultòriques · Isilune. Ainhoa Goenaga

  • Nom del projecte: Isilune
  • Autor: Ainhoa Goenaga
  • Estudis: CFGS Tècniques Escultòriques
  • Curs: 2018/19

Isilune vol dir moment de silenci; silenci que dóna lloc a l'escolta, que atén allò que batega, assumint que no hi ha nom per a tot, "una gramàtica per a tot el que se sent" (F. Gros).

Aquest projecte és una conjunció momentània d'elements i persones en un espai i temps específics: el jardí d'una escola d'art (Badalona, 2019). Es viuen circumstàncies adverses. Els espais de creació manual del centre s'enfronten a un tancament progressiu darrere de les tendències socials marcades per la creixent digitalització i la imperant productivitat.
Aliè a tot això, però coincidint en l'espai i temps present, es percep una manca de sensibilitat i consciència cap a l'entorn i els seus habitants en l'ambient de jardí causa de l'abundància d'humanitat malacostumada a un sol ús.

www.ainhoagoenaga.com

 

 

Isilune

CFGS Tècniques escultòriques · Proyecto Blando. Victor Negro

  • Nom del projecte: Proyecto Blando
  • Autor: Victor Negro
  • Estudis: Cicle Formatiu Grau Superior Tècniques escultòriques
  • Curs: 2017/18

Creo que todo empezó pasando los veranos cerca de Tossa de Mar. Un encantador pueblo pesquero de la costa brava. Al entrar en una de las rotondas te recibe una pieza de Antonio Aranda, ’Plaça de les Nacions Sense Estat’.

Un juego de formas redondeadas conectadas entre sí, una especie de pulpo gigante, una forma de 3 metros que te da la bienvenida. Una enredadera de cuerpos bailando, cogidos, abrazados.

Esa estructura se quedó grabada en mi mente.

Con el tiempo, inmerso en el mundo de la escultura, la talla de un bloque de porex para una práctica de fundición, me despertó esta imagen del pasado de nuevo.

Jugar con la compensación de espacios y masa, crear brazos curvos que se enredan entre sí, hacer una estructura que a medida que la trabajas, tu gesto y la herramienta se sincronizan para crear una forma suave, dando paso a movimientos al azar donde el mismo material te marca el camino.

Ahora se ha convertido en una continua experimentación de materiales; Barro, madera, piedra, espuma de poliuretano, masilla de poliéster, resina de exposición...

 

 

CFGS Tècniques escultòriques · Reflex. Albert Jaime

  • Nom del projecte: Reflex
  • Autor: Albert Jaime
  • Estudis: CFGS Tècniques Escultòriques
  • Curs: 2014/15

Reflex és una instal·lació escultòrica realitzada com a projecte final de l’Albert Jaime que després va ser exposada a l’emblemàtic espai arquitectònic de la Cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró.

Reflex
Text de Mercè Martínez Seguer

"El diálogo limpio y neto que se produce entre la materia y el espacio,
la maravilla de ese diálogo en el límite, creo que, en una parte importante, se debe a que el espacio o es una materia muy rápida o bien la materia es un espacio muy lento." Eduardo Chillida

Reflex és una de les darreres obres amb què l’artista Albert Jaime (Mataró, 1986), mitjançant el diàleg entre matèria, espai i temps, ret homenatge a una de les seves més significatives fonts d’inspiració: la natura.
Natura observada, experimentada. Natura mestra de lliçons formals, portadora de troballes instintives i reveladores que, si bé configuren a través de l’acumulació, el ric imaginari de l’artista, esdevenen alhora petits relleus anomenats textures i la gènesi de futures creacions escultòriques de més gran format.

La peça s’inscriu en una trajectòria artística que, iniciada amb Cnidarians (2011) i seguida d’Eco (2012), Trompetes (2013) i Llavor (2013), té com a denominador comú fer de l’escultura una al·legoria dels cicles vitals a través del treball del ferro. En aquest itinerari es fa evident com una obra és gestadora de la maduresa de la següent: Reflex és així l’evolució harmònica d’Eco .

L’acer és el protagonista matèric de la peça i el material predilecte de l’escultor per la seva mal·leabilitat, capacitat d’evolució temporal i vigor. I és que en l’obra es fa palesa l’afirmació de Chillida que “mentre que la pedra és massa, el ferro és múscul”. A Reflex l’artista també reivindica la bellesa i la calidesa del ferro, i ho fa optant per un acabat d’oxidat natural i vernís per tal d’emfatitzar el vincle de la peça amb la morfologia dels arbres. És aquí on emplacem un altre dels objectius de l’Albert Jaime: la cerca de l’organicitat del ferro. L’artista fa que l’obra assoleixi una textura cromàticament integradora en un espai natural, però en canvi contrastada i enigmàtica en un recinte racional com el de la capella neoclàssica del Cementiri dels Caputxins.

Albert Jaime, des de l’abstracció, aborda la referència a les branques, la copa i les arrels dels arbres; com ells, l’obra s’enlaira i s’expandeix en formes orgàniques que modelen l’espai a través d’una aparent dansa, sinuosa i mística, a la qual la llum zenital de l’òcul transfereix un caire expressionista. Seran els efectes lumínics els que enriquiran els matisos monocromàtics de la peça i faran visible la construcció fractal de l’obra, en evidenciar les cicatrius de soldadura de les peces cilíndriques, generadores de les seves ramificacions. Reflex és una escultura dinàmica ja que l’asimetria d’aquestes ramificacions permeten visualitzar, en recórrer el perímetre de la peça, un fascinant ventall de composicions formals abstractes i, per tant, de multiplicitat de punts de vista.

La forma també juga un paper important en l’acotació de l’espai. En efecte, a Reflex les formes orgàniques revelen un espai intrínsec que totes miren d’incloure i definir; un espai tangible, de qualitats expressives; un espai que commou i no deixa indiferent l’espectador; un espai en relació simbòlica amb l’interior de la capella i en connexió diàfana amb l’exterior a través de l’òcul. Les formes escultòriques de Reflex, igual que delimiten un espai, també referencien un temps: el de creació a partir de l’acoblament dels tubs cilíndrics d’acer, cosa que aporta un ritme modular a l’obra; i el temps de percepció visual, de lectura de l’obra, que implica un desplaçament al seu voltant i que contribueix a emfatitzar-ne el dinamisme.

Partint d’una economia en el contacte tel·lúric que sembla voler desafiar les lleis de la gravetat des de la seva potent escala, l’obra genera una singular simetria terrenal-celestial on percebem l’efecte reflex que li dóna nom. Un reflex diferent del narcisista de la mitologia clàssica, que mirava de capturar la seva pròpia imatge reflectida en l’aigua. Aquí són arrels que es projecten cap al cel, que revelen allò ocult i secret; ramificacions que esdevenen metàfora d’un recorregut espiritual i enigmàtic que resta en harmonia amb l’espai circular de la Cúpula; àmbit també simbòlic de dialèctica entre cel i terra. Reflex se’ns manifesta com una orbicular reflexió artística que té, per principi i fi, la natura.

Mercè Martínez Seguer
Historiadora de l’art
Professora Història de l’art EASD Pau Gargallo
Juny de 2016

 

Reflex