Partint d’una idea inicial sense madurar motivada per la meva fascinació pels colomars de tova que encara queden a la zona de Lleó ha anat sorgint i alhora construint un projecte que parla de les experiències vitals i emocions comunes.Espais de vida, xiuxiueja amb la vida i com aquesta pot sorgir encara que sigui en circumstàncies no idònies i fins hi tot adverses.
En aquest treball relaciono els colomars de tova, exemple de niu, els gira-sols també nius i símbols de la vida, i la ciutat de Belgrad amb els edificis destruïts per els impactes de les bombes en memòria a la guerra dels Balcans que va tenir lloc entre 1991 i 2001, imatge per la memòria de la destrucció.
En el cicle vital del gira-sol hi ha un moment en que tot s’atura. D’una manera aparent i brusca la seva vida queda frenada, tot aquell esplendor i vitalitat que desprenia es marceix per deixar pas a un nou renaixement amb una nova força necessària per sobreviure malgrat les inclemències, esperant el moment idoni en que les noves llavors puguin donar la vida.
Espais aturats en el temps, espais i cors plens de vida esperant el moment de renéixer. És aquesta arquitectura natural i perfecta del gira-sol que em fa que la relacioni amb l’arquitectura interior dels colomars, ambdós espais preparats per la vida.
Espais de vida és la representació simbòlica dels espais de vida aturats esperant renéixer per mostrar-se novament amb tota la l’esplendor i vitalitat. Es plantegen amb la realització de reproduccions de gira-sols instal·lats en una paret, 84 unitats en total, número que fa referència a les mides dels colomars circulars de 7m altura x 12 m diàmetre.
