Molí de la Torre, 16,
08915 Badalona
t. 933997652
email: escola@paugargallo.cat
08915 Badalona
t. 933997652
email: escola@paugargallo.cat
Transformació. Experimentació amb Porcellana. Txell Monterde
El projecte es basa en la transformació de la matèria, voler convertir el cartró en porcellana. S’han escollit dos procediments, un que tracta de submergir el cartró en porcellana líquida i l’altre en crear motlles de làmines del cartró corrugat.
Respecte la matèria, s’ha previst la porcellana, l’or blanc, vulnerable però al mateix temps quan s’enforna es transforma en una matèria molt forta. Les peces resultants són peces escultòriques de ceràmica, algunes de les quals tindran la utilitat de làmpada.
Làmpades de porcellana. Joana Anguera
El projecte es basa en l’elaboració de làmpades de ceràmica amb l’opcionalitat de fer esmalts com a decoració. La idea és reincorporar la ceràmica com a objecte lumínic. Es pretén ensenyar la bellesa de la porcellana i la màgia dels esmalts, que aporten la decoració apropiada i fins i tot donen encara més valor a la peça.
Les làmpades tenen com objectiu l’expansió creativa i experimental de la seva autora, més enllà de la funció bàsica d’una làmpada que és il·luminar. Tenen un propòsit més decoratiu que no pas funcional i estan fetes a partir de diferents mètodes i experimentacions.
Diuen que la porcellana té memòria. Laia Sala Bailo
“Diuen que la porcellana té memòria” vol posar en valor el vent com a fenomen meteorològic creador de moviment. Es presenta un mòbil que juga amb la porcellana com a material ceràmic, el filferro com a element estructural i els motlles de guix com a via per aconseguir la seriació d’aquest objecte.
CFGS Modelisme i disseny ceràmic · Espais de vida. Maria Bosch
Partint d’una idea inicial sense madurar motivada per la meva fascinació pels colomars de tova que encara queden a la zona de Lleó ha anat sorgint i alhora construint un projecte que parla de les experiències vitals i emocions comunes.Espais de vida, xiuxiueja amb la vida i com aquesta pot sorgir encara que sigui en circumstàncies no idònies i fins hi tot adverses.
En aquest treball relaciono els colomars de tova, exemple de niu, els gira-sols també nius i símbols de la vida, i la ciutat de Belgrad amb els edificis destruïts per els impactes de les bombes en memòria a la guerra dels Balcans que va tenir lloc entre 1991 i 2001, imatge per la memòria de la destrucció.
En el cicle vital del gira-sol hi ha un moment en que tot s’atura. D’una manera aparent i brusca la seva vida queda frenada, tot aquell esplendor i vitalitat que desprenia es marceix per deixar pas a un nou renaixement amb una nova força necessària per sobreviure malgrat les inclemències, esperant el moment idoni en que les noves llavors puguin donar la vida.
Espais aturats en el temps, espais i cors plens de vida esperant el moment de renéixer. És aquesta arquitectura natural i perfecta del gira-sol que em fa que la relacioni amb l’arquitectura interior dels colomars, ambdós espais preparats per la vida.
Espais de vida és la representació simbòlica dels espais de vida aturats esperant renéixer per mostrar-se novament amb tota la l’esplendor i vitalitat. Es plantegen amb la realització de reproduccions de gira-sols instal·lats en una paret, 84 unitats en total, número que fa referència a les mides dels colomars circulars de 7m altura x 12 m diàmetre.
CFGS Modelisme i disseny ceràmic · Ceràmica instrumental. Martín Delgado
Amb la seva capacitat de sorpresa davant de qualsevol novetat i la seva inquietud intel·lectual i física, Martín Delgado ens va sorprendre allà per l'any 20017, en iniciar el CFGS Modelisme i Disseny Ceràmic. Ara després de dos anys de treball dur ha presentat el seu Projecte Integrat que evidencia un èxit - i alhora una gran virtut-: la d'haver connectat dos àmbits tan allunyats com l'artesania ceràmica amb processos molt tradicionals i les noves possibilitats creatives de la tecnologia informàtica. Per aconseguir-ho a realitzat un treball de recerca de recursos i mitjans, fins i tot els ha creat -quan no els trobava- i ha mobilitzat la gent del seu entorn per aconseguir els seus objectius. La seva força ha estat l'enorme il·lusió que sempre posa en aquells treballs personals (o reptes com els anomena). Com a conseqüència d'això ha aconseguit unes propostes per millorar un procés tradicional d'una manera innovadora i avançada: ceràmica instrumental, és el nom que li ha donat. És el final d'un cicle, d'uns estudis, però l'inici d'una nova etapa, que augurem prometedora i desitgem sigui feliç. Felicitats pel treball realitzat.
Vicent Roda
Ceramista i professor EASD Pau Gargallo
