Categoria: Treballs Finals

EASD Pau Gargallo

CFGS Còmic · Camino a kalopsia. Albert Pastó

  • Nom del projecte: Camino a kalopsia
  • Autor: Albert Pastó Aneas
  • Estudis: Cicle Formatiu Grau Superior Còmic
  • Curs: 2017/18

Camino a Kalopsia, sorgeix tant de la meva intenció de rendir homenatge a la sèrie de llibres que porto llegint durant el curs, com de la voluntat de continuar un estil o concepte sorgit durant un dels treballs de l’assignatura de Projectes.

La sèrie de llibres que m’han inspirat ha estat la La Torre Oscura de Stephen King, una epopeia clàssica ambientada en un món post-apocalíptic on la temàtica és un western de ciència ficció. D’aquesta manera volia realitzar un western però fugint dels convencionalismes i aportant característiques humanes a objectes o organismes que no ho són. Volia traslladar les figures del malfactor, el pres, o el nen perdut a un món completament abstracte i fins i tot psicodèlic.

 

 

CFGS Tècniques escultòriques · Proyecto Blando. Victor Negro

  • Nom del projecte: Proyecto Blando
  • Autor: Victor Negro
  • Estudis: Cicle Formatiu Grau Superior Tècniques escultòriques
  • Curs: 2017/18

Creo que todo empezó pasando los veranos cerca de Tossa de Mar. Un encantador pueblo pesquero de la costa brava. Al entrar en una de las rotondas te recibe una pieza de Antonio Aranda, ’Plaça de les Nacions Sense Estat’.

Un juego de formas redondeadas conectadas entre sí, una especie de pulpo gigante, una forma de 3 metros que te da la bienvenida. Una enredadera de cuerpos bailando, cogidos, abrazados.

Esa estructura se quedó grabada en mi mente.

Con el tiempo, inmerso en el mundo de la escultura, la talla de un bloque de porex para una práctica de fundición, me despertó esta imagen del pasado de nuevo.

Jugar con la compensación de espacios y masa, crear brazos curvos que se enredan entre sí, hacer una estructura que a medida que la trabajas, tu gesto y la herramienta se sincronizan para crear una forma suave, dando paso a movimientos al azar donde el mismo material te marca el camino.

Ahora se ha convertido en una continua experimentación de materiales; Barro, madera, piedra, espuma de poliuretano, masilla de poliéster, resina de exposición...

 

 

CFGS Modelisme i disseny ceràmic · Nazca. Maria Segura

  • Nom del projecte: Nazca
  • Autor: Maria Segura Vela
  • Estudis: Cicle Formatiu Grau Superior Modelisme i disseny ceràmic
  • Curs: 2017/18

Nazca, una família de gerros realitzats amb argila blanca i vidre acolorit.

El meu objectiu és crear un disseny emocional, un producte decoratiu funcional, amb els recursos apresos durant el curs, el desenvolupament i estudi d'altres materials.

Redissenyar noves formes basant-me en peces ceràmiques prehispàniques. Vaig estudiar les formes més bàsiques creades en aquesta època històrica, les secciono i puc jugar amb la repetició adquirida, interessant-me en els espais buits. Un cop seleccionades les més interessants faig una revolució per veure el volum.

Amb això em dono compte que el volum interior agafa importància i la necessitat de mostrar-ho. Per aconseguir aquest objectiu la peça estarà adjunta a un material transparent que ens ajudi a reflectir l'interior i crear un espai hermèticament tancat per aconseguir la seva funció com a contenidor.

 

 

ESDAP · Trosdepa, pa bo desde la llavor. Jordi Brunet

  • Nom del projecte: Trosdepa, pa bo desde la llavor
  • Autor: Jordi Brunet
  • Estudis: ESDAP Grau en disseny gràfic
  • Curs: 2017/18

Quan en català diem ."ets un tros de pa" volem dir que ets una bona persona. Algú sense voluntat de fer mal.D'aquí que Trosdepa sigui una campanya per promoure el pa bò desde la llavor! Pretenem incentivar el consum ecològic, conscient i responsable, desde la matèria primera fins al producte final, amb la finalitat de contribuir a la sobirania alimentària. Accedint al web www.trosdepa.cat trobarás tota la informació referent al projecte. Les llavors ecològiques i el seu procés de transformació en pa. El Manifest sobre la llavor ecològica;L'Auca de productors i forners,i per suposat! els nostres blats antics i les seves característiques. A través de l'activitat "Anem al grà?" podrás explorar el camp, el molí i el forn on es recuperen varietats de blat antigues del territori; acostarte a la feina dels nostres productors i forners; i el millor de tot! Podrás tastar-ne els deliciosos resultat.

CFGS Tècniques escultòriques · Reflex. Albert Jaime

  • Nom del projecte: Reflex
  • Autor: Albert Jaime
  • Estudis: CFGS Tècniques Escultòriques
  • Curs: 2014/15

Reflex és una instal·lació escultòrica realitzada com a projecte final de l’Albert Jaime que després va ser exposada a l’emblemàtic espai arquitectònic de la Cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró.

Reflex
Text de Mercè Martínez Seguer

"El diálogo limpio y neto que se produce entre la materia y el espacio,
la maravilla de ese diálogo en el límite, creo que, en una parte importante, se debe a que el espacio o es una materia muy rápida o bien la materia es un espacio muy lento." Eduardo Chillida

Reflex és una de les darreres obres amb què l’artista Albert Jaime (Mataró, 1986), mitjançant el diàleg entre matèria, espai i temps, ret homenatge a una de les seves més significatives fonts d’inspiració: la natura.
Natura observada, experimentada. Natura mestra de lliçons formals, portadora de troballes instintives i reveladores que, si bé configuren a través de l’acumulació, el ric imaginari de l’artista, esdevenen alhora petits relleus anomenats textures i la gènesi de futures creacions escultòriques de més gran format.

La peça s’inscriu en una trajectòria artística que, iniciada amb Cnidarians (2011) i seguida d’Eco (2012), Trompetes (2013) i Llavor (2013), té com a denominador comú fer de l’escultura una al·legoria dels cicles vitals a través del treball del ferro. En aquest itinerari es fa evident com una obra és gestadora de la maduresa de la següent: Reflex és així l’evolució harmònica d’Eco .

L’acer és el protagonista matèric de la peça i el material predilecte de l’escultor per la seva mal·leabilitat, capacitat d’evolució temporal i vigor. I és que en l’obra es fa palesa l’afirmació de Chillida que “mentre que la pedra és massa, el ferro és múscul”. A Reflex l’artista també reivindica la bellesa i la calidesa del ferro, i ho fa optant per un acabat d’oxidat natural i vernís per tal d’emfatitzar el vincle de la peça amb la morfologia dels arbres. És aquí on emplacem un altre dels objectius de l’Albert Jaime: la cerca de l’organicitat del ferro. L’artista fa que l’obra assoleixi una textura cromàticament integradora en un espai natural, però en canvi contrastada i enigmàtica en un recinte racional com el de la capella neoclàssica del Cementiri dels Caputxins.

Albert Jaime, des de l’abstracció, aborda la referència a les branques, la copa i les arrels dels arbres; com ells, l’obra s’enlaira i s’expandeix en formes orgàniques que modelen l’espai a través d’una aparent dansa, sinuosa i mística, a la qual la llum zenital de l’òcul transfereix un caire expressionista. Seran els efectes lumínics els que enriquiran els matisos monocromàtics de la peça i faran visible la construcció fractal de l’obra, en evidenciar les cicatrius de soldadura de les peces cilíndriques, generadores de les seves ramificacions. Reflex és una escultura dinàmica ja que l’asimetria d’aquestes ramificacions permeten visualitzar, en recórrer el perímetre de la peça, un fascinant ventall de composicions formals abstractes i, per tant, de multiplicitat de punts de vista.

La forma també juga un paper important en l’acotació de l’espai. En efecte, a Reflex les formes orgàniques revelen un espai intrínsec que totes miren d’incloure i definir; un espai tangible, de qualitats expressives; un espai que commou i no deixa indiferent l’espectador; un espai en relació simbòlica amb l’interior de la capella i en connexió diàfana amb l’exterior a través de l’òcul. Les formes escultòriques de Reflex, igual que delimiten un espai, també referencien un temps: el de creació a partir de l’acoblament dels tubs cilíndrics d’acer, cosa que aporta un ritme modular a l’obra; i el temps de percepció visual, de lectura de l’obra, que implica un desplaçament al seu voltant i que contribueix a emfatitzar-ne el dinamisme.

Partint d’una economia en el contacte tel·lúric que sembla voler desafiar les lleis de la gravetat des de la seva potent escala, l’obra genera una singular simetria terrenal-celestial on percebem l’efecte reflex que li dóna nom. Un reflex diferent del narcisista de la mitologia clàssica, que mirava de capturar la seva pròpia imatge reflectida en l’aigua. Aquí són arrels que es projecten cap al cel, que revelen allò ocult i secret; ramificacions que esdevenen metàfora d’un recorregut espiritual i enigmàtic que resta en harmonia amb l’espai circular de la Cúpula; àmbit també simbòlic de dialèctica entre cel i terra. Reflex se’ns manifesta com una orbicular reflexió artística que té, per principi i fi, la natura.

Mercè Martínez Seguer
Historiadora de l’art
Professora Història de l’art EASD Pau Gargallo
Juny de 2016

 

Reflex